Per ajudar-nos a millorar, si vol ens pot traslladar els seus suggeriments al respecte, sense resposta de l'administració, en el següent camp de text
* El missatge no pot superar els 1000 caràcters
T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més. Des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.
Roquetes és un municipi de Catalunya, pertanyent a la província de Tarragona, a la comarca del Baix Ebre (Terres de l'Ebre).
Està format per dos districtes o entitats de població: Roquetes i el Raval de Crist.
Roquetes, emmarcada entre el canal de la dreta de l’Ebre i el Massís dels Ports, té una extensió total de 136,9 Km, dels quals 55,8 formen part del Parc Natural dels Ports, on es troba el punt més elevat de les comarques de l’Ebre, el Mont Caro (1442m. d’alçada). Des del seu mirador es pot gaudir d’un esplèndid paisatge on es dibuixa la silueta del riu Ebre i la dels seus canals, un dels quals travessa la ciutat de Roquetes, fins a la desembocadura al Delta de l’Ebre.
Per consultar informació sobre població, habitatges, impostos, sectors econòmics, treball, cultura i esports, eleccions o medi ambient, entre altres, així com quina superfície té el terme municipal, a quina altitud sobre el nivell del mar està o quants habitants té, vista el lloc web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Accedeix a IDESCAT Roquetes).
L’origen de la ciutat el trobem en una alqueria islàmica (Masada) donada per Ramon Berenguer IV a Tortosa desprès de la conquesta d’aquesta ciutat (1149), que es convertí posteriorment en el Mas d’en Ortiz (1603). Al 1781 ja té el tractament de Raval mantenint aquesta condició fins al 1850.
El 14 d’abril de 1850, per Reial Decret de sa majestat la Reina Isabel II, Roquetes es converteix en un municipi independent segregant-se de Tortosa. Aquell mateix any, va ser nomenat primer alcalde del municipi el Sr. Ramon Bosch i Rosell. El 25 de juliol de 1857 es va inaugurar el Canal de la Dreta de l’Ebre, una de les eines que més prosperitat ha reportat a l’economia de Roquetes al llarg del temps. L’any 1880 Alfons XII concedeix a Roquetes el títol de ciutat.
El 1885 s’ inaugura el tramvia de tracció animal entre Ferreries i la nostra ciutat, amb un ramal a Jesús. És en aquest mateix any quan es declara l’epidèmia de còlera a la ciutat. Va ser el succés més tràgic del segle XIX on van morir més de 200 persones i va suposar també una fugida de la població cap a d’altres municipis.
Actualment, Roquetes és una ciutat moderna amb tots els serveis i equipaments que necessiten els ciutadans i visitants, on trobem la simbiosi entre la ciutat industrial i de serveis amb la Roquetes rural.
La principal activitat econòmica és l'agricultura, destacant els cultius d'assecat com les oliveres, garrofers i ametllers. També hi ha algunes plantacions d'arròs.
La població compta amb polígons industrials, de titularitat privada i municipal, que han fomentat la instal·lació d'indústries a Roquetes.
Roquetes disposa d’un important patrimoni cultural encapçalat per l’Observatori de l’Ebre un Institut de Recerca fundat el 1904 per la Companyia de Jesús per tal d’estudiar les relacions Sol-Terra. Altres edificis d’interès són l’Ajuntament Vell (1881), el Mercat Municipal (1892), l’Antic Escorxador (1922) construït amb barreja d’estils Modernistes i Noucentistes on actualment estan les Oficines i Punt d’Informació del Parc Natural dels Ports. No ens podem oblidar de les Cases Pairals de Roquetes, la “Torre d’en Gil”, la “Torre de Segarra”, “l’Hort de Cruells”, la “Vall del Marquès” entre altres.
Cal destacar també, la conservació d’oficis antics com els molins d’oli particulars, encara en funcionament i l’únic taller de Rellotges de Campanar que existeix a Catalunya.
La primera setmana de juliol es celebren les Festes Majors de Roquetes i la Raval de Cristo la té a principi d’agost. L’últim cap de setmana d’agost es celebra el Tradicionàrius de les Terres de l’Ebre, punt de trobada dels més destacats grups de música tradicional catalana on es reviu i es dóna difusió a la cultura, costums i gastronomia de les Terres de l’Ebre.