T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més, des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.

Vila-sana Informació general:

El municipi de Vila-sana està situat dins del Principat de Catalunya i en la Regió de Lleida. Comarca de Pla d’Urgell.

Te una extinció de 19.31 quilometres quadrats de terme, actualment te 730 habitants.

Es troba a 249 mestres d’altura sobre el nivell del mar. Pel seu terme travessa el riu Corb pel seu sector sud-occidental, que junt amb les sèquies del canal d’Urgell son les aigües que hi corren.

Vila-sana es un poble que no té nucli antic. S’ha format modernament tocant als camins que van a Castellnou, a Golmés, a Linyola i Mollerussa. El seu terme municipal és dels antics termes, llocs o poblats del despoblat d’Oberchs, vers Llevant, la Novella vers Ponent i al mig Utxafava, al Nord el despoblat del Vilot.

El municipi de Vila-sana quedà legalment constitut a resultes de la segregació del municipi de Castellnou de Seana, segons llei aprovada al Parlament Català baix la direcció del diputat Ricard Palacín, el 17 de juliol de 1933. Sent escollit per batlle de Vila-sana en Josep. M Solsona i Mitjana, el 31 de juliol del mateix any.

 

L’Estany d’Ivars i Vila-sana

L'ANTIC ESTANY. L'any 1950 l'Estany d'Ivars i Vila-sana, un dels estanys interiors més grans del país, va ser dessecat i les seves terres van ser convertides en camps de conreu. L'espai destacava per l'abundosa presència de fauna, especialment d'ocells aquàtics, fet que comportà que les caceres fossin habituals en aquest indret. Alhora, l'Estany abastava de pesca els mercats de l'entorn i esdevenia un lloc de passeig i de celebracions diverses.

 

EL PROCÉS DE RECUPERACIÓ. Al començament dels anys 90 l'Ajuntament d'Ivars assumeix la voluntat i la iniciativa d'engegar els estudis i els treballs per recuperar l'Estany. El 1995 s'aprova el pla especial i el 1996 s'elaboren els primers projectes. Finalment, el 2002 es constitueix el Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana, ens que va adquirir les 165 ha necessàries i que juntament amb la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya han fet possible l'execució de les tasques de recuperació de l'estany.

 

EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ. L'any 1995 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l'Estany. Aquest és l'instrument que defineix els objectius, les actuacions i la regulació dels usos i les activitats que hi ha d'haver a l'Estany. Així, estableix com a objectiu fonamental la conservació dels sistemes naturals i del paisatge, mantenint les activitats agrícoles tradicionals als terrenys perifèrics i promovent un turisme de natura.

 

L'ESTANY RECUPERAT. El projecte de recuperació s'ha plantejat de manera i amb els mitjans necessaris perquè l'espai recuperi les característiques originals de l'estany dessecat l'any 1950. L'extensió superficial del llac és de 126 ha i la profunditat màxima de 3,5 m, tot i que la mitjana no supera els 2 m, amb un perímetre total de 5798 m. L'aigua prové del canal i desguassa per l'extrem oest envers un afluent del riu Corb. Per reduir la concentració de nutrients i millorar-ne la qualitat, l'aigua d'entrada circula per una zona de canyissar de depuració, de 8 ha, que actua com a filtre natural.

 

DIVERSITAT BIOLÒGICA I ATRACTIU PAISAGÍSTIC. La zona lacustre, amb illes de diferents tipus, el canyissar perimetral, la jonquera, el bosc de ribera, la màquina de garric i arçot, els prats secs i els marges amb olivers i ametllers, garanteixes la presència de fauna associada, especialment ocells aquàtics com ànecs, ardeids, limícoles, etc. L'espai és ideal per a la hivernació, l’alimentació, el descans en les rutes migratòries i com a punt de reproducció de moltes espècies d'ocells.