Si no saps quines són les accions pròpies d'aquesta administració, aquí trobaràs quines són les seves atribucions.

 

 

Competències i funcions

L’administració local, segons la tradició liberal en la que s’inscriu la Constitució espanyola (1978) i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (1980), s’inclou dins del poder executiu, amb potestat executiva de gestió i de reglamentació. Les lleis solen definir els municipis com entitats bàsiques de l'organització territorial de l'Estat (article 137 de la Constitució Espanyola) i de la Generalitat de Catalunya (article 5 de l'estatut d'Autonomia de Catalunya), i com a nivells i institucions de participació dels ciutadans en els afers públics. El municipi és l'instrument d'autogovern i autoadministració de les comunitats humanes instal·lades en el territori. Els municipis serveixen per a assegurar a cada indret del territori la gestió dels serveis i de les funcions públiques que l'Estat no pot prestar directament amb els seus funcionaris, i per promoure i gestionar els interessos de les diferents comunitats.

Però mentre el govern estatal i autonòmic constitueixen poders executius depenents d’una cambra de representació, amb càrrecs electes, els representants municipals assumeixen també funcions representatives d’una col·lectivitat o territori, a més de la funció administrativa i executiva. Així, a diferència de la resta d’administracions, que depenen de governs designats pels respectius parlaments, les entitat locals representen directament, i en aplicació de mecanismes d’elecció democràtica directa, als ciutadans. Això suposa que no hi ha cap subordinació política del govern municipal a cap altre poder públic, que té autonomia. En aquest sentit la Constitució espanyola proclama que els municipis 'gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos respectius' (Article 137) i que 'garanteix l’autonomia dels municipis' (article 140).

Òbviament, un element bàsic de l’autonomia municipal és la suficiència financera que proclama l’article 142: 'les hisendes locals hauran de disposar dels mitjans suficients per a l’exercici de les funcions que la Llei els atribueixi.

Totes aquestes qüestions formen part de la legislació municipal que té com a base la Llei 7/1985 de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, altres disposicions (Real Decret legislatiu 781/1986, de 18 d'abril, pel que s'aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de Règim Local) relatives al govern municipal i la Llei reguladora de les Hisendes Locals.

Les competències municipals

Els ajuntaments tenen dos classes de competències, les pròpies, que poden ser exclusives o en concurrència amb altres ens locals, i les atribuïdes per delegació d’altres ens públics. Son competències municipals:

  • Seguretat ciutadana
  • Ordenació dels trànsit de vehicles i de persones en les vies públiques
  • Protecció civil
  • Prevenció i extinció d’incendis
  • Ordenació, gestió, execució i disciplina urbanística
  • Promoció i gestió del l’habitatge (control de l’habilitat)
  • Parcs i jardins
  • Vies públiques urbanes i rurals
  • Protecció del medi ambient (contaminació atmosfèrica i sonora, control activitats classificades, protecció d’espais naturals, potenciació i manteniment d’espais verds, eradicació d’abocaments incontrolats i educació ambiental)
  • Mercats, escorxadors (control del cicle de la carn) i fires
  • Defensa del usuaris i consumidors garantir la salut, la seguretat i els legítims interessos econòmics dels consumidors)
  • Protecció de la salubritat pública (higiene dels aliments, desratització, desinfecció i desinsectació)
  • Participació en la gestió de l’assistència primària de la salut
  • Cementiris i serveis funeraris
  • Serveis socials i promoció i reinserció social
  • Subministrament d’aigua
  • Clavegueram i tractament d’aigües residuals
  • Enllumenat
  • Neteja viària, recollida i tractament de residus
  • Transport públic de viatgers (Transport públic de viatgers i taxi)
  • Activitats i instal·lacions culturals, esportives i ocupació del lleure
  • Turisme
  • Participació en la promoció de l’ensenyament (manteniment de les escoles públiques i participació en els consells escolars)

En el cas de Parets del Vallès, dins de la comarca del Vallès Oriental, alguns d’aquests serveis es realitzen de forma consorciada. Per exemple, la recollida selectiva es presta a través del Consorci de residus del Vallès Oriental.

Així, els ajuntaments de més de 20.000 habitants han de prestar els serveis mínims següents:

  • Enllumenat públic
  • Cementiri
  • Recollida de residus
  • Neteja viària
  • Abastament d’aigua
  • Clavegueram
  • Accessos al nucli de la població
  • Pavimentació i conservació de les vies públiques
  • Control d’aliments i begudes
  • Parcs públics
  • Biblioteca pública
  • Mercats
  • Tractament de residus
  • Protecció civil
  • Serveis socials
  • Prevenció i extinció d’incendis
  • Instal·lacions esportives d’ús públic

La normativa reguladora del règim local qualifica de serveis públics essencials, reservats als ens locals els següents:

  • Servei d’abastament i depuració d’aigües
  • Serveis de recollida, tractament i aprofitament de residus
  • Escorxadors
  • Mercats i llotges centrals
  • Transport públic de viatgers

Per tant, els capítols d’urbanisme (planejament, gestió i disciplina urbanística, habitatge) obres i serveis locals (pavimentació de carrer, enllumenat, neteja viària, recollida, transport i eliminació de brossa, enllumenat públic, abastament d’aigua potable i depuració d’aigües residuals) són l’objecte fonamental de l’activitat dels ajuntaments.

En el cas de la Garriga té també molta importància el treball de promoció econòmica local, estimulant la creació de treball i augmentant la competitivitat del teixit industrial i comercial. Per tot això es va crear al seu dia el Servei Local d’Ocupació (SLOP). Entre les seves tasques buscar l’inseriment laboral i la formació de les persones que ho demenden.

Hi ha un seguit d' activitats on el municipi pot exercir activitats complementàries a les competències pròpies d’altres administracions públiques. Entre les activitats municipals concurrents hi ha:

  • Educació
  • Cultura
  • Joventut
  • Esports
  • Promoció de la dona
  • Habitatge
  • Sanitat
  • Protecció del medi
  • Ocupació i lluita contra l’atur
  • Arxius, biblioteques, museus
  • Conservatoris de música i centres de belles arts
  • Foment de les estructures agràries i la prestació de serveis d’interès públic agrari

Com s'escullen els representants municipals?

Els regidors i regidores, com diu la Constitució, en el seu article 140, 'seran elegits pels veïns del municipi mitjançant sufragi universal igual, lliure, directe i secret'. El nombre de regidors a elegir a cada municipi es determina pel nombre d'habitants. A Parets del Vallès s'escullen 17 regidors. L'Alcalde es escollit per la majoria absoluta de vots dels regidors i regidores entre els caps de llista de les candidatures que hagin obtingut representants per un mandat de quatre anys. Si no s'obté majoria absoluta de vots, es proclama Alcalde el candidat capdavanter de la llista més votada.