Trobeu útil aquesta informació? No
Veieu algun error en aquesta pàgina?

T'agradaria saber més detalls sobre la història del municipi? No els busquis més, des d'aquí pots accedir a un recorregut pel passat de la localitat.

El territori que avui coneixem com a Cerdanyola del Vallès va ser habitat fa més de 600.000 anys. 

Les cultures que al llarg dels temps han ocupat aquest tros de la plana del Vallès i la serra de Collserola, documentat amb el nom de Cerdanyola des de l'any 956, han deixat testimonis del seu pas en forma de restes arqueològiques, jaciments o edificis singulars.
En l'època que va des del paleolític (600.000-5.000 aC) fins a l'edat de ferro (750-550 aC), el terme municipal va ser habitat per petites comunitats, primer de caçadors recol·lectors i més tard, quan va desenvolupar-se el conreu de la terra, d'agricultors. A finals de la primera edat de ferro van establir relacions comercials amb altres pobles mediterranis. s'han excavat una trentena de jaciments i zones d'expectatives arqueològiques. Destaca, per la importància del conjunt ceràmic i els esquelets de 50 persones localitzats, l'hipogeu del calcolític (2.500-2.100 aC) del carrer de París.
De l'època ibèrica (segles VI-I aC) es conserva l'únic jaciment visitable, el poblat ibèric de Ca n'Oliver. El territori estava densament poblat per la tribu dels laietans. Al poblat del cim del turó de Ca n'Oliver, de grans dimensions, hi vivien les elits que controlaven altres nuclis de la plana, com l'aldea de Can Xercavins o la granja del campus universitari, on es conreava la terra i es tenia cura de ramats. 


Tots aquests poblats van desaparèixer amb la dominació romana (segles I aC - V dC). La vila de Canaletes, una gran explotació que produïa terrissa i vi per vendre, va ser aleshores l'establiment més important. Per la zona passava una via de comunicació amb Barcino (Barcelona). Després de la caiguda de l'Imperi romà, a l'antiguitat tardana (segles VI-VII dC), hi ha constància d'un nucli agrícola habitat pels primers cristians, als Mallols.
La plana estava poc poblada. Després del període islàmic i la conquesta franca, a partir del segle IX, la població vivia a la serra de Collserola i a la serra de Galliners per protegir-se d'atacs, però a mesura que s'estabilitzava la frontera amb al-Andalus, van ocupar la plana per aconseguir terres de conreu.
A partir del segle XV, amb l'augment dels rendiments agrícoles i la progressiva dissolució del règim feudal, la majoria de masos van convertir-se en masies, moltes de les quals es conserven avui dia amb funcions d'equipaments o residències. 


Els propietaris de masies, que ja eren grans explotacions agrícoles, i els senyors del castell de Sant Marçal van traslladar l'església parroquial, a finals del segle XVI o inicis del XVII, de Sant Martí a la plana, construïda en part amb pedres procedents de l'antic temple de Collserola i coneguda avui amb el nom d'església vella de Sant Martí. Amb la producció i venda del vi, a partir del segle XVIII, moltes famílies pageses de la plana van engrandir i reformar les seves masies, que prosperaren fins a la crisi de la fil·loxera. Les transformacions socials i econòmiques van provocar la formació del primer nucli urbà, a partir del 1828, i Cerdanyola va desenvolupar-se progressivament a les terres de conreu d'antics masos.


Dos camins que creuaven el terme i l'arribada del ferrocarril, l'any 1855, van determinar el seu desenvolupament inicial en dos barris, el de Dalt (1828) i el de Baix (1845). A començaments del segle XX, es van unificar el barri de Dalt i el de Baix. En el seu punt d'unió van aixecar-se la nova església de Sant Martí i la casa consistorial. L'electricitat i les bones comunicacions van propiciar la instal·lació de les primeres indústries, la més important de les quals va ser Uralita, i l'arribada dels primers immigrants. 
Durant el segle XX la ciutat creix i augmenta la població. En només tres dècades, s'arribà als 50.000 habitants. 
El poble pagès i d'estiueig s'havia transformat en una ciutat industrial. En els últims anys de la dictadura, es va construir la Universitat Autònoma de Barcelona (1972) als terrenys coneguts amb el nom de vall Moronta.


Els setanta van ser anys de conflictes socials, econòmics i polítics, en què les reivindicacions d'obrers, estudiants i ciutadans van marcar el dia a dia de la ciutat. Durant la democràcia, Cerdanyola ha continuat creixent. Seu de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Parc Tecnològic del Vallès, construït l'any 1987, i de diversos centres de recerca i innovació, Cerdanyola ha estat receptora de població estudiantil i de nous fluxos migratoris.


La indústria tradicional ha donat pas a l'economia del coneixement, amb empreses punteres i d'alt valor afegit, a recer del campus universitari, del Parc Tecnològic i el Parc de l'Alba, amb el Sincrotró com a element clau.